Analisi d'un objecte tecnològic

Per a analitzar un objecte ens hem de plantejar preguntes que generen respostes que ens aporten informació útil. Un mètode eficaç per a aprendre tecnologia és l’estudi d’objectes ja existents. Per a fer-ho, els sotmetem a una anàlisi exhaustiva, dividida en quatre apartats fonamentals: formal, tècnica, socioeconòmica i funcional. Així mateix es podria estudiar l’objecte una vegada finalitzada la seua vida útil: possibilitats de reciclatge, reutilització total o de les peces, etc.

Anàlisi formal

Aquesta part de l’anàlisi se centra en l’estructura física de l’objecte. S’empren plànols que mostren formes i dimensions. D’altra banda, per a conéixer-lo amb més detall es resolen algunes qüestions fonamentals: 

    1. Dibuix complet de l’objecte (en perspectiva o similar). 

2. Especejament de l’objecte i dibuix de cada una de les peces que el componen, en perspectiva o amb les vistes corresponents (planta, perfil i alçat). 

3. Quina forma exterior té: esfèrica, cònica, prismàtica, piramidal...? 

4. Quines dimensions exteriors presenta (altura, amplària, profunditat) en mil·límetres?

Anàlisi tècnic

Es refereix tant a la fabricació com al mode de funcionament de l’objecte. En aquest apartat podem buscar similituds amb altres aparells o idees originals per als nostres projectes: 

1. Quantes peces componen l’objecte? 

2. De quin material està feta cada peça? 

3. Com estan acoblades (unides) les peces entre si? 

4. En quins principis físics es basa el funcionament de l’objecte? 

5. Com és el procés de fabricació de l’objecte? 

    6. Quines dimensions han d’estar normalitzades?

Anàlisi funcional

S’analitza la utilitat de l’objecte i la forma de fer-lo servir i es respon a preguntes com les següents: 

1. Per a què serveix? 

2. Com funciona? 

3. Quines són les instruccions per a fer-lo servir? 

4. Quins problemes pot plantejar la instal·lació de l’objecte? 

5. Com es duu a terme el manteniment de l’objecte? 

6. Quins riscos per a la seguretat de les persones implica fer-lo servir? 

7. Quins altres objectes compleixen una funció similar?

Anàlisi socioeconòmic

Estudia l’objecte en relació amb la funció social i les repercussions econòmiques i mediambientals que té: 

1. Quines són les necessitats a les quals respon l’objecte? 

2. Com s’han resolt aquestes necessitats al llarg de la història? 

3. Quines conseqüències per al medi ambient té l’ús de l’objecte? 

4. Com es comercialitza? 

    5. Quin n’és el preu aproximat de venda al públic? És car o barat?

Font: https://www.blinklearning.com

El prototip

Un prototip  és un model a talla reduïda o a talla real, d’un producte estàtic o mecànic i permet a departaments d’enginyeria, fabricació i màrqueting la possibilitat d’explorar el futur producte i detectar errors, deficiències, la resistència, el gust del públic o del consumidor. Els dissenyadors, enginyers o els fabricants, utilitzen els prototips per dissenyar, iterar, optimitzar, validar i visualitzar els seus productes durant tot el procés del desenvolupament. Aquest desenvolupament es crea ràpidament i amb un cost baix, per així, explotar la factibilitat del concepte preliminar.

Un dels factors claus per innovar amb èxit és la capacitat de, primer, crear una bona idea per dur a terme el model i, després, saber-la crear mitjançant una descripció del producte correcta. La descripció ha d’incloure informació suficient però sense limitar el seu desenvolupament anterior.

Un prototipatge virtual es fa amb un model informàtic de l'objecte, sense tests reals o destructius. Aquesta tecnologia nova permet de limitar el cost elevat dels tests reals.

Hi ha una part de la fase inicial per a crear el prototip en el qual, es desenvolupa un concepte general sobre una nova idea per un producte i es converteix amb alguna cosa més tangible. Fer erròniament aquest punt inicial ens portarà a crear un prototip i un producte final que fallarà i per tant haurem invertit diners, temps i recursos que no serviran.

Les característiques són els aspectes descriptius que defineixen els requisits d’un producte. És preferible posar-les per escrit per una major claredat i per ajudar a comunicar aquests requisits del producte a un públic més ampli. Hem de tenir en compte que les característiques són una part molt important per al desenvolupament del producte, ja que el disseny, pot ser una activitat increïblement amplia i, encara que això resulti estimulant i apassionant, també pot suposar un gran repte pel fet d'haver de manejar informació complexa i a vegades oposada.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

Amb què treballem?

EINES: Són imprescindibles per realitzar determinades tasques manuals. El seu ús és tan freqüent i aparentment són tan inofensives que no se’ls para la deguda atenció. És per això que els accidents produïts per eines manuals són una part important del nombre total d'accidents lleus. Els riscos derivats del seu ús són: Cops i talls a les mans Lesions oculars per partícules Cops en diferents parts del cos Esquinços per sobreesforços o gestos violents.

MÀQUINES: Una màquina és tot aparell per a la utilització i aplicació d’energia, amb parts fixes i mòbils, cada una de les quals té una funció determinada. Quan hi ha un desajust entre la màquina i el treballador es genera un risc que pot produir un dany. Els riscos derivats de l’ús de màquines són bàsicament: Riscos mecànics: talls, projecció de partícules, cops, atrapaments… Riscos elèctrics: contacte directe o indirecte, fenòmens electroestàtics o sobrecàrregues Riscos tèrmics: cremades provocades per materials a molt alta o baixa temperatura Soroll, vibracions o radiacions Riscos derivats del disseny ergonòmic del lloc de treball: dissenys deficients.

MÀQUINES PORTÀTILS (màquines-eina): És un conjunt motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials (fusta, metall, plàstic...) i per a una acció determinada (tallar, foradar, polir...). Ho són, per exemple, el trepant o la serra de vogir. Els principals riscos derivats de l’ús d’aquest tipus d’equips són: Talls per contacte amb la eina o trencament d'aquesta Projecció de partícules Riscos derivats de la font d’energia: electrocució, projecció de tubs flexibles d’aire comprimit no purgats Exposició a soroll.

Els equips de protecció

Els equips de protecció estan destinats a eliminar o reduir les conseqüències dels accidents. Per tant, en funció de les tasques a desenvolupar, s'haurà d’anar proveït de: Guants Ulleres (per projecció de partícules o líquids…) Protecció respiratòria (per tasques com canvis de filtre de climatitzadors, utilització d'algun producte químic…) Arnés de seguretat, cordes d’amarratge i amortidor Eines aïllants Casc... Tots els EPI’s (equips de protecció) han de portar la marca CE i disposar de les instruccions per al seu correcte ús, així com mantenir-se en bones condicions, comprovant periòdicament la seva eficacia.

Les normes de seguretat són una necessitat i tots estem obligats a conèixerles i a complir-les en el nostre benefici i en el de les persones que treballen amb nosaltres. La prevenció és el resultat d'una constant atenció i interès, com també de la voluntat de coneixement i de convenciment personal per evitar un accident. Hem de tenir la seguretat com a... norma, guia i pauta Hem de treballar amb... coneixement, habilitat, mètode, confiança.

Consell bàsics: Sempre que dubtis demana ajuda al professor/a Utilitza sempre l'eina més adequada al treball que vols fer No empris mai una eina perillosa que no estiguis segur de saber utilitzar. Torna sempre el que utilitzis al seu lloc Elements de protecció: els dos més importants, tot i que n'hi ha d'altres, són Les ulleres... Els models homologats poden utilitzar-se damunt de les ulleres graduades. Són resistents als impactes i tenen protecció lateral. Els guants... que poden ser de cuir o de lona

Normes al taller de Tecnologia

L’aula de tecnologia requereix per al seu aprofitament el respecte d’una seria de normes de comportament

Abans de començar a treballar a l’aula de Tecnologia hauríem de tenir en compte una sèrie de criteris que, per simplificar, podem agrupar en  cuatre objectius bàsics:

Mantenir els objectes i els material al lloc corresponent

Respectar la propietat comuna

Acomplir les normes de seguretat

Fer servir cada element per al seu ús específic

D’altra banda, a l’aula de Tecnologia heu de respectar les normes generals de comportament del centre pel que fa referència a assistència, puntualitat i respecte per les persones i les coses. En resum, s’ha de tenir una actitud de treball i respecte igual que a les altres dependències i espais comuns del centre.

Sempre heu de tenir present que una actitud negativa per part de l’alumnat dificulta el treball dels vostres professors i professores i la conseqüència por ser que no s’utilitze l’aula de Tecnologia amb l’aprofitament i la intensitat que a vosaltres mateixos us agradaria.

Les normes de comportament a l’aula de Tecnologia. Les teniu penjades al suro del taller, vos faig un resum:

1.- No s’entrarà al taller, sense el professor.

2.- No es tocarà cap eina sense permís.

3.- Les activitats es faran en equip o individual quan toque. I tots el membres del grup sràn resposables de les eines

4.- Es mantindrà el lloce de treball assignat

5.- Les eines s¡’han de tornar al seu lloc, i planificar el treball per a que siga el menor temps possible d’ñús.

6.- cada alumne o amuna, o equip son els responsables de la neteja del seu espai

Acotació

Una acotació és la  mesura d'una característica d'un objecte que cal ser especificada en un dibuix tècnic. L'acotació, també coneguda com a delimitació o dimensió, ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant facilitar la construcció d'una peça. Hi ha diferents usos de les acotacions.

Les cotes s'han d'escriure amb caràcters ben visibles (no han de produir dubtes de comprensió) en sentit paral·lel a les corresponents línies de cota, a sobre d'aquestes, amb una lleugera separació i en el que sigui possible cap a la seva meitat. Les cotes no han de ser mai travessades o separades per cap línia del dibuix.

Components de les acotacions

Les acotacions es componen dels següents elements:

·    Línia d'acotació o de referència: és la línia paral·lela a l'arista que es mesura en un objecte.

·    Línia d'extensió: és una línia que va dels extrems d'una arista o superfície als extrems d'una línia d'acotació localitzada fora de la vista.

·    Xifra d'acotació: és el número que indica la magnitud mesurada.

·    Línies d'acotacions: són aquelles que indiquen valors o notes addicionals.

·   Símbols: són indicacions gràfiques addicionals a les dimensions o notes d'una acotació.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

Activitat per a practicar el disseny i la Acotació de peces mecàniques.

1º.- Fer les vistes i acotar. 

  

L'escala

L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una escala d'ampliació i una escala menor que indicarà que es tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són utilitzades fonamentalment en arquitectura enginyeria i disseny

Tipus d'escales

1. Escala de reducció (Reducció: 1/X, on "x" sempre serà major que 1). Es redueix la representació de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte és major que la mida del paper.
2. Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves pròpies mides. S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.
3. Escala d'ampliació: X/1 (X sempre serà major que 1). Ampliam l'objecte X vegades. S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.

Hi ha tres tipus d'escales anomenades:

Escala natural. És quan la mida física de l'objecte representat en el pla coincideix amb la realitat. Existeixen diversos formats normalitzats de plans per a procurar que la majoria de peces que es mecanitzen, estiguin dibuixades a escala natural, és a dir, escala 1:1

Escala de reducció. S'utilitza quan la grandària física del pla és menor que la realitat. Aquesta escala s'utilitza molt per a representar piecerío (E.1: 2 o E.1: 5), plànols d'habitatges (E: 1:50), o mapes físics de territoris on la reducció és molt més gran i poden ser escales de l'ordre de E.1: 50.000 o E.1: 100.000. Per conèixer el valor real d'una dimensió cal multiplicar la mesura del pla pel valor del denominador

 Escala d'ampliació. El pla de peces molt petites o de detalls d'un pla s'utilitzen l'escala d'ampliació. En aquest cas el valor del numerador és més alt que el valor del denominador és a dir que s'haurà dividir pel numerador per conèixer el valor real de la peça. Exemples d'escales d'ampliació són: E.2: 1 o E.10: 1

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán