Analisi d'un objecte tecnològic

Per a analitzar un objecte ens hem de plantejar preguntes que generen respostes que ens aporten informació útil. Un mètode eficaç per a aprendre tecnologia és l’estudi d’objectes ja existents. Per a fer-ho, els sotmetem a una anàlisi exhaustiva, dividida en quatre apartats fonamentals: formal, tècnica, socioeconòmica i funcional. Així mateix es podria estudiar l’objecte una vegada finalitzada la seua vida útil: possibilitats de reciclatge, reutilització total o de les peces, etc.

Anàlisi formal

Aquesta part de l’anàlisi se centra en l’estructura física de l’objecte. S’empren plànols que mostren formes i dimensions. D’altra banda, per a conéixer-lo amb més detall es resolen algunes qüestions fonamentals: 

    1. Dibuix complet de l’objecte (en perspectiva o similar). 

2. Especejament de l’objecte i dibuix de cada una de les peces que el componen, en perspectiva o amb les vistes corresponents (planta, perfil i alçat). 

3. Quina forma exterior té: esfèrica, cònica, prismàtica, piramidal...? 

4. Quines dimensions exteriors presenta (altura, amplària, profunditat) en mil·límetres?

Anàlisi tècnic

Es refereix tant a la fabricació com al mode de funcionament de l’objecte. En aquest apartat podem buscar similituds amb altres aparells o idees originals per als nostres projectes: 

1. Quantes peces componen l’objecte? 

2. De quin material està feta cada peça? 

3. Com estan acoblades (unides) les peces entre si? 

4. En quins principis físics es basa el funcionament de l’objecte? 

5. Com és el procés de fabricació de l’objecte? 

    6. Quines dimensions han d’estar normalitzades?

Anàlisi funcional

S’analitza la utilitat de l’objecte i la forma de fer-lo servir i es respon a preguntes com les següents: 

1. Per a què serveix? 

2. Com funciona? 

3. Quines són les instruccions per a fer-lo servir? 

4. Quins problemes pot plantejar la instal·lació de l’objecte? 

5. Com es duu a terme el manteniment de l’objecte? 

6. Quins riscos per a la seguretat de les persones implica fer-lo servir? 

7. Quins altres objectes compleixen una funció similar?

Anàlisi socioeconòmic

Estudia l’objecte en relació amb la funció social i les repercussions econòmiques i mediambientals que té: 

1. Quines són les necessitats a les quals respon l’objecte? 

2. Com s’han resolt aquestes necessitats al llarg de la història? 

3. Quines conseqüències per al medi ambient té l’ús de l’objecte? 

4. Com es comercialitza? 

    5. Quin n’és el preu aproximat de venda al públic? És car o barat?

Font: https://www.blinklearning.com

El prototip

Un prototip  és un model a talla reduïda o a talla real, d’un producte estàtic o mecànic i permet a departaments d’enginyeria, fabricació i màrqueting la possibilitat d’explorar el futur producte i detectar errors, deficiències, la resistència, el gust del públic o del consumidor. Els dissenyadors, enginyers o els fabricants, utilitzen els prototips per dissenyar, iterar, optimitzar, validar i visualitzar els seus productes durant tot el procés del desenvolupament. Aquest desenvolupament es crea ràpidament i amb un cost baix, per així, explotar la factibilitat del concepte preliminar.

Un dels factors claus per innovar amb èxit és la capacitat de, primer, crear una bona idea per dur a terme el model i, després, saber-la crear mitjançant una descripció del producte correcta. La descripció ha d’incloure informació suficient però sense limitar el seu desenvolupament anterior.

Un prototipatge virtual es fa amb un model informàtic de l'objecte, sense tests reals o destructius. Aquesta tecnologia nova permet de limitar el cost elevat dels tests reals.

Hi ha una part de la fase inicial per a crear el prototip en el qual, es desenvolupa un concepte general sobre una nova idea per un producte i es converteix amb alguna cosa més tangible. Fer erròniament aquest punt inicial ens portarà a crear un prototip i un producte final que fallarà i per tant haurem invertit diners, temps i recursos que no serviran.

Les característiques són els aspectes descriptius que defineixen els requisits d’un producte. És preferible posar-les per escrit per una major claredat i per ajudar a comunicar aquests requisits del producte a un públic més ampli. Hem de tenir en compte que les característiques són una part molt important per al desenvolupament del producte, ja que el disseny, pot ser una activitat increïblement amplia i, encara que això resulti estimulant i apassionant, també pot suposar un gran repte pel fet d'haver de manejar informació complexa i a vegades oposada.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

Amb què treballem?

EINES: Són imprescindibles per realitzar determinades tasques manuals. El seu ús és tan freqüent i aparentment són tan inofensives que no se’ls para la deguda atenció. És per això que els accidents produïts per eines manuals són una part important del nombre total d'accidents lleus. Els riscos derivats del seu ús són: Cops i talls a les mans Lesions oculars per partícules Cops en diferents parts del cos Esquinços per sobreesforços o gestos violents.

MÀQUINES: Una màquina és tot aparell per a la utilització i aplicació d’energia, amb parts fixes i mòbils, cada una de les quals té una funció determinada. Quan hi ha un desajust entre la màquina i el treballador es genera un risc que pot produir un dany. Els riscos derivats de l’ús de màquines són bàsicament: Riscos mecànics: talls, projecció de partícules, cops, atrapaments… Riscos elèctrics: contacte directe o indirecte, fenòmens electroestàtics o sobrecàrregues Riscos tèrmics: cremades provocades per materials a molt alta o baixa temperatura Soroll, vibracions o radiacions Riscos derivats del disseny ergonòmic del lloc de treball: dissenys deficients.

MÀQUINES PORTÀTILS (màquines-eina): És un conjunt motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials (fusta, metall, plàstic...) i per a una acció determinada (tallar, foradar, polir...). Ho són, per exemple, el trepant o la serra de vogir. Els principals riscos derivats de l’ús d’aquest tipus d’equips són: Talls per contacte amb la eina o trencament d'aquesta Projecció de partícules Riscos derivats de la font d’energia: electrocució, projecció de tubs flexibles d’aire comprimit no purgats Exposició a soroll.

Els equips de protecció

Els equips de protecció estan destinats a eliminar o reduir les conseqüències dels accidents. Per tant, en funció de les tasques a desenvolupar, s'haurà d’anar proveït de: Guants Ulleres (per projecció de partícules o líquids…) Protecció respiratòria (per tasques com canvis de filtre de climatitzadors, utilització d'algun producte químic…) Arnés de seguretat, cordes d’amarratge i amortidor Eines aïllants Casc... Tots els EPI’s (equips de protecció) han de portar la marca CE i disposar de les instruccions per al seu correcte ús, així com mantenir-se en bones condicions, comprovant periòdicament la seva eficacia.

Les normes de seguretat són una necessitat i tots estem obligats a conèixerles i a complir-les en el nostre benefici i en el de les persones que treballen amb nosaltres. La prevenció és el resultat d'una constant atenció i interès, com també de la voluntat de coneixement i de convenciment personal per evitar un accident. Hem de tenir la seguretat com a... norma, guia i pauta Hem de treballar amb... coneixement, habilitat, mètode, confiança.

Consell bàsics: Sempre que dubtis demana ajuda al professor/a Utilitza sempre l'eina més adequada al treball que vols fer No empris mai una eina perillosa que no estiguis segur de saber utilitzar. Torna sempre el que utilitzis al seu lloc Elements de protecció: els dos més importants, tot i que n'hi ha d'altres, són Les ulleres... Els models homologats poden utilitzar-se damunt de les ulleres graduades. Són resistents als impactes i tenen protecció lateral. Els guants... que poden ser de cuir o de lona

Normes al taller de Tecnologia

L’aula de tecnologia requereix per al seu aprofitament el respecte d’una seria de normes de comportament

Abans de començar a treballar a l’aula de Tecnologia hauríem de tenir en compte una sèrie de criteris que, per simplificar, podem agrupar en  cuatre objectius bàsics:

Mantenir els objectes i els material al lloc corresponent

Respectar la propietat comuna

Acomplir les normes de seguretat

Fer servir cada element per al seu ús específic

D’altra banda, a l’aula de Tecnologia heu de respectar les normes generals de comportament del centre pel que fa referència a assistència, puntualitat i respecte per les persones i les coses. En resum, s’ha de tenir una actitud de treball i respecte igual que a les altres dependències i espais comuns del centre.

Sempre heu de tenir present que una actitud negativa per part de l’alumnat dificulta el treball dels vostres professors i professores i la conseqüència por ser que no s’utilitze l’aula de Tecnologia amb l’aprofitament i la intensitat que a vosaltres mateixos us agradaria.

Les normes de comportament a l’aula de Tecnologia. Les teniu penjades al suro del taller, vos faig un resum:

1.- No s’entrarà al taller, sense el professor.

2.- No es tocarà cap eina sense permís.

3.- Les activitats es faran en equip o individual quan toque. I tots el membres del grup sràn resposables de les eines

4.- Es mantindrà el lloce de treball assignat

5.- Les eines s¡’han de tornar al seu lloc, i planificar el treball per a que siga el menor temps possible d’ñús.

6.- cada alumne o amuna, o equip son els responsables de la neteja del seu espai

Acotació

Una acotació és la  mesura d'una característica d'un objecte que cal ser especificada en un dibuix tècnic. L'acotació, també coneguda com a delimitació o dimensió, ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant facilitar la construcció d'una peça. Hi ha diferents usos de les acotacions.

Les cotes s'han d'escriure amb caràcters ben visibles (no han de produir dubtes de comprensió) en sentit paral·lel a les corresponents línies de cota, a sobre d'aquestes, amb una lleugera separació i en el que sigui possible cap a la seva meitat. Les cotes no han de ser mai travessades o separades per cap línia del dibuix.

Components de les acotacions

Les acotacions es componen dels següents elements:

·    Línia d'acotació o de referència: és la línia paral·lela a l'arista que es mesura en un objecte.

·    Línia d'extensió: és una línia que va dels extrems d'una arista o superfície als extrems d'una línia d'acotació localitzada fora de la vista.

·    Xifra d'acotació: és el número que indica la magnitud mesurada.

·    Línies d'acotacions: són aquelles que indiquen valors o notes addicionals.

·   Símbols: són indicacions gràfiques addicionals a les dimensions o notes d'una acotació.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

Activitat per a practicar el disseny i la Acotació de peces mecàniques.

1º.- Fer les vistes i acotar. 

  

L'escala

L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una escala d'ampliació i una escala menor que indicarà que es tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són utilitzades fonamentalment en arquitectura enginyeria i disseny

Tipus d'escales

1. Escala de reducció (Reducció: 1/X, on "x" sempre serà major que 1). Es redueix la representació de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte és major que la mida del paper.
2. Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves pròpies mides. S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.
3. Escala d'ampliació: X/1 (X sempre serà major que 1). Ampliam l'objecte X vegades. S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.

Hi ha tres tipus d'escales anomenades:

Escala natural. És quan la mida física de l'objecte representat en el pla coincideix amb la realitat. Existeixen diversos formats normalitzats de plans per a procurar que la majoria de peces que es mecanitzen, estiguin dibuixades a escala natural, és a dir, escala 1:1

Escala de reducció. S'utilitza quan la grandària física del pla és menor que la realitat. Aquesta escala s'utilitza molt per a representar piecerío (E.1: 2 o E.1: 5), plànols d'habitatges (E: 1:50), o mapes físics de territoris on la reducció és molt més gran i poden ser escales de l'ordre de E.1: 50.000 o E.1: 100.000. Per conèixer el valor real d'una dimensió cal multiplicar la mesura del pla pel valor del denominador

 Escala d'ampliació. El pla de peces molt petites o de detalls d'un pla s'utilitzen l'escala d'ampliació. En aquest cas el valor del numerador és més alt que el valor del denominador és a dir que s'haurà dividir pel numerador per conèixer el valor real de la peça. Exemples d'escales d'ampliació són: E.2: 1 o E.10: 1

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

El projecte tècnic

El projecte tècnic és la sèrie de documents tècnics que inclouen completament la informació indispensable per a construir una òptima obra. També el podem definir com la tercera fase del procés tecnològic. Principalment, els documents tècnics que componen el projecte tècnic són quatre: La memòria tècnica, els plànols, el pressupost econòmic i el plec de condicions. És important que aquests quatre estiguin redactats en un llenguatge tècnic normalitzat, ja que d'aquesta manera a qualsevol persona li resultaran fàcil de comprendre

Plànols

Els plànols són la representació gràfica de l'objecte o la instal·lació que s'ha de fer. A diferència de la memòria tècnica, per als plànols no existeix cap normativa o norma que fixi el nombre i el tipus de plànols que s'han d'incloure en el projecte tècnic. D'aquesta manera podem afirmar que els plànols han de ser tot el que calgui dibuixar.

Pressupost econòmic

El pressupost econòmic és un document que conté la informació econòmica corresponent al projecte en qüestió que es vol desenvolupar. S'organitza per partides i serveix per calcular el cost total. En la majoria dels casos, les partides més importants són les que corresponen a mà d'obra, materials, energia, impostos i transport i maquinària

Plec de condicions

El plec de condicions és el document que completa el projecte tècnic, i on s'exposen totes les clàusules i condicions que s'accepten al realitzar un projecte. El contingut d'aquest document inclou; l'execució de l'obra, senyalització d'obra i instal·lacions, els treballs no autoritzats i defectuosos, els treballs nocturns, etcètera. Considerant tots els aspectes del plec de condicions, el podem dividir en diferents plecs més concrets. Condicions tècniques: Com les fases del procés de producció de l'objecte, els diferents controls de qualitat, etc.Condicions econòmiques: Les quals inclouen la forma i els terminis de pagament dels clients.Condicions legals: Compostes per un resum de la normativa que ha de complir el producte

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

El Procés tecnològic

El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d’un procés de creació d’un objecte tecnològic.el procés tecnològic comença quan tu vullgues

Aquest procés es compon d’un conjunt d’etapes seqüencials amb retroalimentacions que seguides sistemàticament faciliten l’obtenció de resultats i la seva adequació als requeriments inicials. Una primera aproximació al procés tecnològic seria la següent:

·         Necessitat. En primer lloc cal partir d’una necessitat a la qual cal donar solució, el nostre projecte estarà dirigit a satisfer-la.

·         Anàlisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Serà interessant estudiar com s’ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d’informació, tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l’anàlisi de la situació i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si bé les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals són les següents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econòmiques (pressupost), estètiques, ecològiques i de seguretat.

·         Disseny. A partir dels requeriments i de l’experiència acumulada s’estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s’han de definir tots els aspectes que tenen relació amb el producte final. Si aquest és un artefacte caldrà fer un procés de planificació de la construcció definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcció, dibuixar els plànols constructius de les peces de què constarà, les eines de treball, els costos, l’aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida útil, entre d’altres.

·         Prototip. Definit l’artefacte o procés cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.

·         Avaluació. Una vegada acabada la construcció cal passar a la fase d’avaluació per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D’aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d’esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.

·         Memòria tècnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentació definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricació en sèrie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funció de l'avaluació. 

       Construcció. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comença la     fabricació en sèrie amb els documents elaborats dins la memòria tècnica.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán

 ·      

Tecnologia

Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques. Professionalment és l'àmbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.

L'activitat tecnològica està molt fortament lligada a la cultura, depenent de cada societat, de cada poble i en cada moment històric, i al mateix temps influint sobre ella. Per exemple, la tecnologia pot ser usada per protegir el medi ambient, atenent de forma sostenible els requeriments d'una societat, gestionant  recursos  materials (aigua, terra, agricultura, minerals) i energètics, o ampliant o disminuint desigualtats socials. De la tecnologia depèn la capacitat de càrrega humana en un hàbitat i, en particular, al planeta.

La tecnologia és inherent a l'ésser humà, i a altres espècies animals, des de la seva aparició fins que deixi d'existir

Les tecnologies usen, en general, mètodes diferents del científic, encara que l'experimentació és també usat per les ciències. Els mètodes difereixen segons es tracti de tecnologies de producció artesanal o industrial d'artefactes, de prestació de serveis, de realització o organització de tasques de qualsevol tipus.

Un mètode comú a totes les tecnologies de fabricació és l'ús d'eines i instruments per a la construcció d'artefactes. Les tecnologies de prestació de serveis, com el sistema de subministrament elèctric fan ús d'instal·lacions complexes a càrrec de personal especialitzat.

Font: Viquipèdia  

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia_en_catalán